Administrar

Benvinguts al Bloc de la Isabel Casellas. - La WEB

THE BIG PICTURE.

icasellas | 25 Gener, 2009 16:08 del.icio.us facebook.com google.com twitter.com

Inventari Fotogràfic.

La web del diari "The Boston Globe" ens ofereix un resum de l'any 2008 a través de 120 fotografies de gran format.

Aquesta impressionants col·lecció de fotografies formen part de la secció The Big Picture , d'una manera molt simple fa un recull d'imatges endreçades en carpetes i mostrades de forma molt senzilla, les millors imatges de l'actualitat captades pels objectius de les diferents agències internacionals.

Hi podem trobar imatges com aquestes: 

Marc Coma al ralli Dakar 2009 a San Rafael i Mendoza, Argentina, 8 de gener.
Foto: GABRIEL BOUYS/AFP/Getty Images
 Els palestins porten banderes blanques como a senyal per les tropes d'Israel després de sortir de casa seva en mig de
foc creuat dels soldats, a les afores de Jabaliya a la Franja de Gaza del norte, el 5 de enero de 2009.
Foto: AP Photo/AP Photo/Hatem Moussa.
Una persona contemple la posta de sol del Pol Sud (es va pondre sota l'horitzó el 20 de març i no va tornar a sortir fins el 22 de setembre), el 6 de abril de 2008.   Foto: Fundación de Ciencia de Calee Allen.

POLADROID.

icasellas | 23 Gener, 2009 23:06 del.icio.us facebook.com google.com twitter.com

Inventari Fotogràfic.

Era que la manipulació de la fotografia digital està de moda,  podem trobar un programet que ens permet simular l'efecte de les velles càmeres Polaroid.

Poladroid és una aplicació bastant curiosa i original, hem de llançar la nostra foto JPG fins de la càmera i ens hem d'esperar a que acabi el revelat, vaja com fariem si tinguéssim una foto analògica a les mans. Fins i tot, podem moure-la sobre l'escriptori perquè el revelat pugui més aviat.

També resulta interessant tirar varis cops la mateixa foto a la càmera, així optindrem diferents versions i podrem escollir la que més ens agradi.

Poladroid está disponible per Mac OS X i per Windows.

Enllaç per descarregar el programa, el mural de flickr i les meves poladroid.

Més informació sobre l'exposició 'MUJERES & MONSTRUOS' de Carlos Saura.

icasellas | 23 Gener, 2009 22:03 del.icio.us facebook.com google.com twitter.com

Inventari Fotogràfic.

MUJERES & MONSTRUOS

CARLOS SAURA AL CÍRCULO DEL ARTE

Amb el transcurs dels anys es fa cada vegada més patent que la fotografia ocupa en la vida de Carlos Saura (Osca, 1932) un espai propi, de categoria equiparable a l' assolida per l’artista amb la seva creació cinematogràfica. Aquesta apreciació s’aferma amb cada nova mostra que surt a la llum del seu ric arxiu fotogràfic.

Des dels seus propis inicis al 1994, Círculo del Arte ve ocupant-se, en col·laboració amb l’artista, d’organitzar i donar a conèixer a Espanya i arreu del món exposicions de la seva obra. A la primera, titulada España años 50, la seguiren El Rastro i Flamenco. Partint de Barcelona i Madrid, aquestes mostres han recorregut nombroses ciutats espanyoles i han seguit el seu itinerari per museus, galeries i centres d’art europeus i nord-americans, des de París, Berlín, Varsòvia i Moscou fins a Chicago, Houston, Washington i Nova York.

Aquesta nova exposició Mujeres & Monstruos és possiblement la mostra més íntima de totes les esmentades, doncs el seu repertori d’imatges es nodreix de l’entorn més pròxim i personal del fotògraf: d’una banda les dones -particularment les que formen o han format part de la seva família i la seva vida- i per l’altre el seu germà, el pintor Antonio Saura, amb qui va estar unit per una fraternal complicitat i rivalitat creatives.

Aquesta relació tan especial es manifesta en la sèrie fotogràfica Ensayos sobre mi hermano Antonio (“Monstruos”), del 1974, els desenfadats assajos fotogràfics de Carlos amb el rostre d' Antonio,  i en la rèplica no menys desenfadada d’aquest, titulada Moi (Antirretratos), una sèrie de serigrafies editada per Gustavo Gili al 1976. Círculo del Arte agraeix a la Fundación Antonio Saura de Conca el préstec d’aquest afectuós “diàleg de monstres” (exposat a la Sala 2) i a Carlos Saura les fotografies de Mujeres així com la seva permanent disposició a obrir-nos el seu arxiu fotogràfic.

CÍRCULO DEL ARTE, gener 2009

 

SOBRE LES MEVES DONES I ELS MEUS MONSTRES

Gens tenen a veure, per descomptat, les dones amb els monstres. Però la decisió de Círculo del Arte de presentar els meus dos cicles fotogràfics de tan dispar temàtica units en una exposició, justifica assignar a la doble mostra el suggestiu títol de Mujeres & Monstruos. Com es tracta de dues facetes independents del meu treball fotogràfic, tractaré de definir-les per separat.   

DONES...

Potser per l’educació catòlica rebuda durant la meva infància i part de la meva adolescència, he sentit sempre per la dona quelcom reverencial, com si la dona pertanyés a un altre planeta, a un altre espai, no sé si superior, però almenys diferent. Va tenir molt a veure la verge Maria de la meva educació religiosa. Encara avui segueixo fascinat amb aquesta creença màgica de que una dona pot ser verge abans, durant i després del part. Però més encara em fascina l’explicació que donaven els meus llibres de religió al batxillerat, recorrent a una metàfora fotogràfica que més o menys resava: ...i així com la llum travessa un cristall sense trencar-lo ni danyar-lo, així va tenir la verge María a Jesucrist, conservant la seva virginitat.

Amb els anys aquest concepte de que la dona era un ésser virginal i d’un altre planeta es va esfondrar al llarg de la convivència i del tracte diari, perquè resultava que la dona tenia les mateixes apetències i les mateixes necessitats que nosaltres. Encara així  sento quelcom reverencial davant la presència d’una dona, i no és solament un sentiment que pot ser sensual i fins i tot eròtic, sinó el respecte davant qui -sent semblant- és diferent i no només pel seu aspecte físic tan fascinant, sinó per la seva capacitat d’adaptar-se a les situacions, per aquesta fantàstica possibilitat de niar a un aliin en el seu ventre i d’alimentar-lo, i per poder competir amb l’home no només en igualtat de condicions sinó en molts casos fent-ho millor. En un altre ordre de coses, una dona bella és un miracle de la natura, almenys per als que les estimem.

... & MONSTRES

No estic gaire segur de que aquestes deformacions fotogràfiques “innocents”, que vaig fer pel meu germà Antonio i la seva obra MOI, formin part d’allò monstruós. Va ser un treball divertit que vaig realitzar en convivència amb ell, tractant d’alterar els trets del seu rostre mitjançant procediments fotogràfics senzills. Aquests van resultar fàcils de fer en el laboratori en blanc i negre que tenia a casa meva i on vaig compartir tantes i tantes hores de la meva vida amb la ampliadora, els líquids de revelat i els papers fotogràfics.

La fotografia -mirall, rèplica, passat per els que van quedar impresos, i present per a qui les veu- segueix sent un dels grans misteris del coneixement humà. Estem tan habituats a ella que no concedim importància al fet que cada dia milers de fotografies en diaris i revistes, documentals i telediaris ens recordin on estem i en quin món vivim. De portes endins, ens fiem tan poc de la nostra memòria que necessitem recórrer a la fotografia per a detenir alguns instants de la nostra existència: els nostres fills, amics, paisatges, els moments inoblidables...

Aquestes fotografies deformades no són més que un petit homenatge al meu germà Antonio, amb qui vaig compartir part de la meva vida. En el seu imaginari els monstres i el monstruós van tenir una gran presència. Però en el fons, les meves fotografies són menys monstruoses del que a primera vista puguin semblar.

Els monstres veritables existeixen, estan entre nosaltres, són aquells que fan guerres i desfan vides, abusen del poder i comercien amb l’existència dels altres.

CARLOS SAURA,   desembre 2008

Article anterior.

 (Segueix)

Traducció al català del tutorial "L’eina Corbes de Photoshop".

icasellas | 22 Gener, 2009 23:51 del.icio.us facebook.com google.com twitter.com

Inventari Fotogràfic.

Eduard Juandó, autor del fotoblog L’Atzucac, ha traduït al català i al castellà un tutorial de David J. Nightingale, autor del popular fotoblog Chromasia, que pretén aconseguir dues coses: en primer lloc, fer comprendre alguns dels conceptes bàsics en què es basa l’aplicació correcta d’aquesta eina, i en segon lloc, oferir una sèrie d’exemples pràctics de com utilitzar-la.

Val molt la pena que li feu un cop d'ull!! 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS